miércoles, 22 de diciembre de 2010

Buff Epic Race JojOJoOoOO



Abans de començar, un petit incís: aquest jojojo no és un jajaja, sinó un jojojo-Feliz Navidad! I és que sóc Papa Noel. En principi tenia en ment fer un canicros, amb Rudolf i companyia, però em van comentar que Rudolf no colava com a “cani” així que vaig veure aquesta cursa d’obstacles del Castell de Montjuïc, la Buff Epic Race, em va semblar divertida i mira, vaig enredar a un parell de Papa Noels més i vam comprar un low-cost Rovaniemi-Barcelona pel 19 de desembre.

Imagineu-se un corralillo (d’aquells que es formen abans del tret de sortida d’una cursa) amb 2000 persones…, disfressades de tot i més…, amb ganes de passar-s’ho bé un ratet…, i Papa Noel Vidal al mig pegant quatre crits per començar a moure aquesta massa de gent i fer la ola. No dubteu que ho va aconseguir. En aquest moment Papa Noel Tomàs, Papa Noel Bordera i Papa Noel Pentinat ja vam veure que la cosa prometia!


Comença la festa, una mica corredora al principi, Montjuïc-amunt Montjuïc-avall fins que trobem el primer obstacle: neumàtics! …Xupao! Seguim xino-xano, perque enmig de la muchedumbre molt ràpid no s’hi podia anar (ni era la intenció, la veritat) i anem trobant altres obstacles: malles metàl·liques a l’estil militar, muntanyes de tubs de formigó, laberints de cordes…però jo crec, que el vertader obstacle (sobretot per Papa Noel Vidal), era no perdre la disfressa, i és que tantes peces mal cosides són difícils de portar (val a dir que lo traje de gala, com a Papa Noels que som, el tenim a la tintoreria perque estigui llustrós pel dia 24!).


Després va arribar la piscineta de fang, que Papa Noel Tomàs va trampejar (trampoooós!), mentre que la resta ens hi vam sucar amb ganes, de manera que després lo traje pesava 4 o 5 kg més. També l’escuma, on els Papa Noels vam desaparèixer enmig d’aquella sabonera blanca (tan blanc, ens vam sentir com a casa!). I com no, una muralleta de paques de palla, que havia creat molta expectació (quina mala idea la gent, se fiquen al lloc on probablement hi haurà pinyos per a veure si se’n poden riure un rato). I per últim, teníem dues meravelloses banyeres: una d’aigua i l’altra d’arena, de manera que d’allí vam sortir com a Sant Jacobos!

Saltant, rient i cantant els quatre Papa Noels vam salvar les últimes paques de palla, neumàtics i travesses de fusta per creuar l’arc i dedicar una cançoneta i algunes paraules al periodista que nos dejó el micro para que dijeramos unas palabras en castellano.

Jojojo Feliz Navidad!

By Papa Noel

lunes, 22 de noviembre de 2010

+KM VERTICAL de Roquetes: la cirereta del Circuit

Última prova del circuit. Il·lusa de mi, esperava aquell bus, que ens aproximava desde el pavelló de Roquetes fins al punt d’inici dels 2km d’aproximació, mentre pensava si agafar les mànigues o deixar-les i si prendre les ulleres o no… Al final, mànigues si, ulleres no. Si ho arribo a fer al revès igual no ho conto!

Marco el xip, crono en marxa i…amuuuuuunt! Començo trotant suau, i aviat vaig trobar un ritme còmode, contenta perquè em vaig estabilitzar prou ràpid però anava més lenta del que voldria. Una sensació extranya. Quan em vaig adonar ja portava mitja pujada, i pensant pensant que quina pena que allò se’m faria curt…uo uo uooooo: comença a nevar! Yeah! Fiestaaaaa! M’agrada fer curses amb mal temps! Al cap d’uns minuts la neu amb l’ajuda del vent picava amb força a la cara, a les cames i a tot arreu. Començava a no sentir-me les mans i tenia els dits inflats com a butifarres. Quin mal! Però bé, pensant que corro amb les cames i no amb les mans…allò eren danys menors així que seguia pujant, lenta, còmoda i feliç d’estar enmig d’aquell fregao. Sense referències de gent ni problemas de marcatge vaig arribar a dalt, pensant amb el moment que havia dubtat sobre si agafar les ulleres de sol o no jajaja.


Aquell temporal donava ambient, al meu gust un regal del temps, i per regal…el fred que m’esperava. Arribant al cim de Caro marco el xip per tancar el temps i en mig d’aquell vendaval em rapten per retratar l’escena. Després, vaig anar en busca de la roba per abrigar-me, però no podia moure les mans així que amablement, una noia em va ajudar a ficar-me la jaqueta. La organització havia decidit no deixar baixar a ningú més corrent, al meu parer decisió acertada, així que mentre el fred començava a calar, em van fer un lloc al cotxe d’en Fran, un roquetenc la mar de maco. Gràcies Fran i companyia. Congeladíssims tots, baixavem, entre rialles, dos roquetencs, un barceloní (que no conexia Caro i trobo que li haurà quedat bastant clar lo que és) un miravetà d’aire escocès i una tivissana. Tot un quadre, us ho prometo.

Fins que vaig aconseguir les claus del cotxe per agafar la bossa i dutxar-me va passar una bona estona, anava mullada i tenia taaaaaaant fred que no sabia on ficar-me ni que fer (gràcies Xavi per la jaqueta). Quan vaig arribar a la dutxa em van dir que l’aigua era freda, però la veritat és que crec que estava més freda jo que l’aigua, perque la vaig trobar bé.

Al principi em vaig decebre una mica al veure el meu resultat pensant amb lo malament que pujo, però la veritat és que tampoc baixo massa bé, total, que pujo i baixo com puc! Però després vaig entendre que a tot no s’arriba i que els darrers entrenaments tenen un objectiu ben diferent al que una cronoescalada suposa,, així que tan debò aquest relentiment sigui el primer indici de que alguna cosa començo a fer bé.

Respecte a l’organització…no em va fer falta res, així que suposo que amb això queda clar que va estar perfecta. També us he de dir, que veient noms i cares, no era difícil d’imaginar que se’n surtirien amb matrícula d’honor. A la llista queda, per repetir-la l’any que ve! Molt recomanable! La cirereta del circuit!

Salut i cames

By Thais

lunes, 8 de noviembre de 2010

Sopar de voluntaris de la Cursa de muntanya de Tivissa

Ha arribat el moment de retrovar-nos i gaudir d'un sopar de germanor tots junts.
Quedem TOTS (voluntaris tant d'aquesta edició com les anteriors) convocats al Casal el proper dissabte dia 13 de novembre a partir de les 8 del vespre.
Confirmeu a extremteamtivissa@gmail.com dient si vindreu o no i el nom, abans del dia 11.
Comenteu-ho amb la gent que vau es ...tar als controls, ja que no tenim el correu de tothom.



Us esperem a tots!

by Adrià, amb nom de tota l'organització.

jueves, 14 de octubre de 2010

V CURSA DE MUNTANYA DE TIVISSA - MOLTES GRÀCIES

Tot comença fa uns mesos, que si fem un canvi de recorregut? més tècnic? més llarg?...I al final va sortir un senyor recorregut.
Després, dies de preparatius, desbrossar i mirar pàgines de meteorologia a veure si plou o no.
Doncs arriba el dia i la Berta i jo no sentim a l'Heura aixecar-se del llit, doncs els més matiners arriben a l'alberg a les sis del matí.
Ho tenen tot preparat per quant els corredors arribem i només ens calgui agafar la bossa amb el dorsal i llestos.


A les nou es dona la sortida de dones i després la dels homes.
Pos comencem, seguim a Sergi (que va amb lo quad) pel poble fins arribar al pontet del salt de Sant Blai. Allí ens anuncia que ens prepari’m que comença la primera costa, en arribar a dalt la creu ens trobem un noi que ens saluda amb una postura de barra de bar (Carles costa, milloret!), seguim amunt cap al coll del ventall on ens trobem a la família Bordera, cadascú al seu lloc. Al cap de poc arribem al primer avituallament, família Marin-Cedó, Quintanilla,Vidal...Baixem Monegrets i tornem cap amunt des del Grau (Paco Castellnou) per arribar a la bandera de la Roca Verdura (Penti, Santapau, Fefo, Cavallé...) seguim corrent (sí, corrent) i ens dirigim a pujar la Tossa (abans trobo la família Baqués, primer cop, i els nens del poble amb l'Agustí i l'Isidre). Pugem la Tossa on sento els ànims de l'Adrià i companyia. Baixem per darrera la Tossa i tornem a l'avituallament de Monegrets (metros abans hi ha la fotògrafa oficial de la cursa, la Dolors). Agafem lo gran sender de Marin... i anem direcció Missamaroi. Baixada tècnica i molt xula. Pugem pel barranc per arribar a l’avituallament 3 (Marta,Gorka Antoni, Ingrid..) després de beure i menjar ens toca una dura pujada fins a la serra de la creu. Al final d'aquesta pujada me trobo un etarra (Ricard Catalí, sort que va parlar que sinó no el reconec) i un avituallament portàtil (j.m. Cedó amb glucosa, aigua...). Serra de la creu amunt i amb una vista impressionant trobo dos noi? dos homes? dos vells? bueno no se lo que pareixien, però em van animar molt (Jaume P. i Nardo). Per fi arribo a la roca foradada (Quimo i Pepero, un no em fa fotos i l'altre no em coneix. Però tenen aigua...). Després de fer tota la zona tècnica començo a sentir que em criden (com no la Maria Bordera, a totes les curses que he anat i ella no a corregut l’he sentit mig hora abans, gràcies) i arribo a les cordes, i d'allà cap amunt fins arribar al començament del baixador de pataca (Marga xopina, Meritxell, que diuen que vaig molt bé, dels 40-50 primers). Baixada corredora per arribar al baixador de pataca (Eloi,Montse,Torre....) i arribem a l'avituallament de la font de Vicentó (molta gent, família Baqués, segona vegada, fotògrafa i companyia que diuen que el primer ja ha arribat) seguim barranc de Meliques i continuem amunt per encarar-nos direcció Borjos-Cabells (entremig Roderic, Masip i Andreu i una mica endavant Santapau). Últim avituallament (Ricard i sus muchachos) i darrers quilòmetres de la cursa, amb la baixada de la garita (germans Font i un cervesero) sentint a Sergi des de dalt de tot i arribada amb Santi (Benissanet), Diego i un altre noi. Al final un avituallament, com sempre, espectacular (menjar, gent animant...) Doncs sí, moltes gràcies a tots els que feu possible aquesta cursa, organitzadors i voluntaris (ne nombrat uns quants, però es que ni havia més de 90). A l'acabar la cursa ja ho vaig dir, que córrer amb tanta gent animant i coneguda et posava la gallina de piel i et feia quedar un ratet més als avituallaments.

Gràcies i fins l'any que ve ...i van 5 ja!
Salut
by Xavi

miércoles, 13 de octubre de 2010

V Cursa de muntanya de Tivissa - SÓC TIVISSANA!

Diràs que això d’escriure cròniques té cert paral·lelisme amb còrrer curses, on els primers quilòmetres, igual que les primeres línies, són els que més costen. I així mateix és com podria resumir la meva cursa, molt dura al principi i una segona meitat més suportable.

Em va costar molt entrar en cursa, més del que esperava, i aviat em vaig adonar que havia planificat malament la darrera setmana (aixxxxx les ansies d’entrenar em van jugar mala passada) a més d’algun que altre factor. Total, que a Monegrets ja patia de valent, la pujada a la Roca Verdura “ni te cuento”, i la Tossa…remate! Així que arribant al Barranc de les Covetes portava una trinxamenta de cames que em va fer baixar més o menys ràpid (pel que sóc jo) per no frenar. Ni codonyac, ni gels, ni isotònics…ja podia “entrar fato” que les cames no anaven.

Amb aquest mal principi, i trobant-me mal posicionada, la moral se’n va anar avall, però ja passada la Foradada, el pas de Xavi i Santi van marcar el “switch” de la meva cursa, i per fi em van arribar les ganes de “pelear”. No hi ha cursa que trobar-me amb Xavi (o millor dit, que ell em trobi a mi) no sigui l’espenteta que em fa falta! És genial! A més vaig tenir el plaer de rodar, des d’allí i fins al final, amb algú a qui reconeixeria per la veu però a qui no puc ficar ni nom ni color (quan corro miro a terra per no ensopegar), ni dorsal… No sé qui és, però gràcies!

Al Baixador de Pataca vaig xalar, i l’avituallament de la font de Vicentó (més que l’avituallament, els ànims de la gent de per allí) em va donar forces per pujar fins als Borjos i Fontanilles. Aquesta pujada es va fer dura… dureta… duríssima, així que em vaig permetre fer-la soltant tacos un darrera l’altre.
I a la fi, la Garita! mullada i llisquenta, i què? igual que la resta del circuit però amb butifarrada al final! Un luxe creuar l’arc entre la meva gent!

Felicitar tota la feina feta: de barret de copa! Espectacular la neteja de senderes (m’encanta el tram Ventall- Monegrets, la baixada de la Tossa i zona de Missamaroi), i el ben neutralitzades que van quedar algunes de les zones perilloses.
Per mi la Cursa de Muntanya de Tivissa és una cursa diferent. Evidentment perquè les nostres pedregoses muntanyes són les que són i a dia d’avui no les sabem aplanar (ni volem!). Però també per una organització casi impecable, a la que admiro per la forma com treballa, i sobretot pel nombrós grup de voluntaris (94!) que fan que aquest dia, sigui un gran dia de festa! Em sento molt orgullosa del meu equip, de la meva cursa, dels meus companys i amics, de les meves muntanyes i del meu poble. Si senyor, SÓC TIVISSANA.


Salut i cames!

Pd: I no cal ni dir, que res de tot això tampoc seria possible sense els corredors: els fenómenos de la Sènia, les màquines del Borges-Trail, els canareus, els uequeros, els caleros, els del trote… i així a tots i cadascún dels equips i corredors. Gràcies a tots i fins l’any que ve!

By Thais

jueves, 2 de septiembre de 2010

Cursa de muntanya de Tivissa 5ª edició

Estimats companys i companyes de la muntanya!!!


Ens complau informar-vos que des d’ahir ja estan obertes les inscripcions a la Cursa de muntanya de Tivissa.

Per mes informació visitar www.muntanyesdetivissa.com

Salut i cames

Adrià

martes, 20 de julio de 2010

IV Clàssica a l’Olla de Vall de Núria

Dissabte 17Juliol, carregadets com a tortugues ens presentem a l’oficina del cremallera de Núria, a Queralbs, i quina la nostra sorpresa quan ens diuen que l’últim cremallera ja ha sortit i ens haurem d’esperar a l’endemà. Així que mig Extrem Team dalt al santuari amb els espaguetis, i l’altra meitat a baix amb l’olla, vaia plan! Encara que després de les aventures a les que venim sobrevivint, aquest imprevist no ens suposa gaire problema.

Diumenge 18, matinem més del que voldriem, i és que tenim feina a fer. Al cremallera (que avui si que agafem a hora) es respira ambient. Un cop dalt, fem tots els previs necessaris, saludem alguna cara coneguda i a la que m’adono sona el tret de sortida. 500 corredors emprenem la clàssica, amb una volteta prèvia al santuari (1972m) abans d’enfilar-nos cap al cim de l’Ortiguer (2732m). Uns 1000+ en no més de 5km, tota una trinxada de bessons al pur estil Cuita el Sol!

Seguim pujant fins al cim del Puigmal (2911m), on no tinc paraules per descriure la sensació: a petar de gent, obrint passadís als corredors, fent sonar les esquelles, aplaudint, animant, onejant senyeres, i cridant als corredors pel seu nom (detall pel qual no deixes de correr per molt que vinguis bufant!). Impressionant! Allí vaig veure que era un dia per xalar, així que vaig començar a disfrutar del paisatge mentre crestejava cap als cims de Finestrelles (2828m), Eina (2789m), Noufonts (2861m), Noucreus (2789m), Fontnegra (2728) que sempre deixaven entreveure allà baix al fons el santuari. Un puja-baixa de cims que et deixava distret. D’un nidó com picaven les cames! Però la sensació que no se m’oblidarà és la d’anar crestejant, a tocar de neu, amb pendents infinites a banda i banda, i l’ombra de l’helicòpter passant per damunt meu, seguint la meva traça, i fent-me pensar “uala, sóc jo!, estic aquí!, quina sort que tinc!”. Vaig sentir-me una formiga feliç.

Ara sol faltava el descens, mooooolt acusat. Res a envejar a una bona pista negra. Quan vaig veure aquell penjat vaig pensar que allí m’hi deixaria els quàdriceps i els genolls i evidentment, 48h després encara camino com un pato. Casi diria que molt més dur baixar que pujar, perque a la que t’embalaves una mica la feina era teva per frenar.

Al cap de 4h i 7min creuava de nou l’arc (tenint en compte que tan sols eren 21km, ja us podeu imaginar la duresa del circuit). I quina la meva sorpresa quan comentant amb la resta d’extrems, tots vam jugar la mateixa carta: ningú va arriscar i tots vam disfrutar, que aquesta setmana són festes de St. Jaume i no volem anar amb muletes!

Victòria esperada de Kilian Jornet (2h 15min) i sorpresa de Laura Rogué (2h 51min). La fèmina aniria lleugera per fer aquest temps, però s’imagineu com devia pujar (i baixar!) en Kilian? M’esgarrifo!

Salut i cames...i bones festes a tots!

by Thais

martes, 15 de junio de 2010

OPEN RAID X-RACES – HOSPITALET DE L’INFANT



Dissabte, 7h del matí, tots al camp de fútbol amb l’estratègia (dissenyada divendres per la tarde entre rialles) ben clara: fer lo que es pugués però sobretot xalar. Així que vam agafar l’andante cap a l’Hospitalet i a preparar-se que hi havia feina a fer.

1, 2, 3 ja! i au, tots a correr per la platja direcció al Torn en busca de les primeres valisses. Allí l’equip d’extremeres ja va despuntar amb una gran jugada: enlloc d’anar a la transició (per agafar la btt) per la platja, per què no travessar pel bell mig del càmping nudista, ambientat amb padrines nuetes que passejaven amb bici? una gran idea! allí vam guanyar uns minutets d’or, jajaja.

Un cop amb la bici als peus, ens vam dirigir cap a les vies ferrates gairebé sense mirar el mapa, amb la solinata que queia i que ens va fer suar com a trugetes fins l’avituallament on ens guardaven el material de ferrata. Allí vam enxampar als Arbedí, un altre equip d’extremeros, acalorats i amb algun que altre problema muscular. Amb ells vam fer l’aproximació a la via, mentre crucificàvem el sol que ens estava rostint. Ja a peu de ferrata ells van dir que tururú, que la ferrata per a naltros, i la Maria i jo, una per l’altra, ens vam convèncer que aquella paret havia de ser nostra. I amb la Maria al primer esglaó i jo amb el dissipador enganxat...va la noia que anava davant nostre i s’espinya! Yujuuuuuuuuu vamos a morir!!!!! Jajaja però no! La Maria trepa de maravilla i amb la seva ajuda i la d’un noi carregat de paciència pim pam vaig fer l’aranya fins dalt.

Ara tocava una mica de trekking i un altre cop en busca de la btt per anar cara avall, on ja sabeu que...tot corre! Arribades al nucli urbà, vam creuar-lo per anar cap al barranc, on hi havia alguna valissa per marcar, i deixant-ne alguna per falta de temps, vam pedalar a l’estil Verano Azul cap a la transició al kayac. Tela marinera amb el kayac...primer ens vam deixar els rems, després vam sentar-nos al revés i per últim vam fer alguna volteta de 360º abans no vam dominar la fiera: dreta, esquerra, dreta dreta (que la cosa es desviava molt)...fent esses fins la valissa, mitja volta i cap a meta! Un aterrissatge forçós (no Maria?) i vam creuar meta!

Molt divertit, axixarrant per la calor i casi diria que se’m va fer curt! Papelón de l’Extrem Team: el Sahuqui i l’Adrià espectacular 2n lloc èlite, Vidal i Xavi 1rs aventura i les Extremeres també van arroplegar algo: 2nes aventura! A destacar lo bé que ho van fer Santapau i Callau, i lo ràpid que Pepone i Marín van arribar a la transició al kayac J.

Vaia vaia com està l’Extrem Team! Que gràcies als ànims i a la bona companyia de Ricard, Cuca, Bernat, Eulàlia, Dídac, Dolors, Marta, Joavana i Ana vam estar regalats no: regaladíssims!

Salut i cames (i pedals, cordes i rems)

By Thais

jueves, 3 de junio de 2010

Equipacions XTT 2010

Bones familia!

Deixo aqui els models de les peces de l'equipacio. (perdoneu pel retras) He mantigut el mateix format que portem (mes o menys) pero es poden fer variacions. Ho posem a debat. Aneu deixan els vostres comentaris. Gracies.


Apali salut i cames companys!!!

By Adria

PART DE DEVANT


























PART DE DARRERA


























PART DE LATERAL (DORSAL)


























PANTALONS O MALLES NOIA

martes, 25 de mayo de 2010

PAULSÍSSIMA! - X Cursa de Pauls 2010



Cursa de Paüls 2010 – Campionat de Catalunya: m’ho vaig passar tant bé que no sé per on començar a contar-vos, així que ho faré pel principi que potser és lo més lògic.

Com sempre, dos objectius bàsics, que són acabar i no prendre mal, i el que reina per damunt de tots: disfrutar.

Tret de sortida i jo conscienciada del que m’esperava. Sabia que Paüls és dura (i m’ha quedat claríssim) però per primer cop aquest any confiava amb la feina feta (que no era altra que intentar aprendre a fer anar les dos cames enlloc d’una sola).

Aviat es va desmarcar un grup de quatre corredores, que anaven tan ‘furientes que no em va donar temps ni a llegir-los-hi l’esquena (“vaia pressa porteu” vaig pensar jaja). Jo em vaig enganxar al segon grupet, format per Elena (que bé que corre!), Belén, una que no coneixia i jo mateixa. Vam anar uns quants km juntes, fins que Elena va decidir tirar i la desconeguda va pensar que ja faria cap, així que ens vam quedar Belén i jo i…va començar la festa. Anava responent a les estirades de Belén pensant lo de sempre “jo ho intento, i quan no pugui ja afluixaré”. Fins al km 18 vam anar fent, ara tira una, ara tira l’altra, i allí no ‘amollava cap de les dos. I a partir del 18…festival! Quinta i a fondo! Baixada espectacular, vaig xalar com mai! no em feia mal res, em quedaven forces i no pensava desistir, així que avall! Va ser un ‘pique molt maco i sa, fins al punt que no importava qui entrés davant de l’altra. Malhauradament Belén va caure a un km de la meta i fins on sé, sembla que es va fracturar una costella. Hauria preferit qualsevol altre final a aquest, i és que baixant tan ràpid per una zona tècnica les dos corriem un “risc de galleto” bastant alt. Així que des d’aquí li dono les gràcies pel carrerón que juntes vam disputar, molts ànims i espero que es recuperi ben aviat.

Quan vaig acabar em vaig adonar que havia estat molt concentrada des d’un principi, amb el qual no vaig gaudir del paisatge tant com hauria volgut, i no vaig veure passar algunes cares conegudes. Això si, n’hi ha que es van fer notar, i que em van ajudar pel simple fet d’estar allí: Ramon, l’Oscar (gràcies pel traguet que em vas donar…jajaja), Benaiges (millor trobar-te’l a ell que qualsevol avituallament), Puça&CIA (se sentien d’hores lluny) i la Maria (la que millor crida del món!).

No voldria acabar sense dir que després de la cursa de Paüls tenim a tres ‘extrems entre els vint millors de Catalunya: Toneto (que m’encanta tot el que està fent), Joan Fornós (tan mestre com sempre) i l’Adrià (faci el que faci, aquest m’agrada sempre J). I a una servidora entre les cinc fèmines. També felicitar a la resta d’extrems perque estan tots que se surten: Xavi, Benavent, Joaquim, Carles, Diego, l’Albert, l’Oscar i Ginés. Llàstima les molèsties de l’Eduard (cuida’t i recupera’t!). I és que junts formem un equip que és… (anem a fer-ho fi) la repera! Aupa XTT!

Salut i Cames!

By Thais,

domingo, 23 de mayo de 2010

TRIRAID ESCANYABOCS '10

La Seu, Triraid, orientació, btt, kaiac, cursa a peu, tir amb arc......
Uff!! quin dissabte!! per on començo??
L'aventura del cap de setmana ha sigut possible gràcies al Barça, sí, sí, gràcies a que el Barça no arribés a la final del Santiago Bernabeu.
Us explico, una és molt futbolera i tenia intenció de passar este cap de setmana a Madrid, però no va poder ser i haviem de buscar alternatives, i quina alternativa millor que iniciar-se al món dels raids participant al Triraid de La Seu d'Urgell.
O sigui que divendres al plegar de la feina, Xavi, Ricard i la Berta mos passen a buscar per Tarragona a la Maria i a mi i ..... cap a La Seu.
Arribem al tardet, preparem tot el material per al dia següent (que no és poc tenint en compte que necessitem bici, menjar, beure, bruixula.....) i a dormir, que el dissabte al matí tenim feina.
Després d'una nit mogudeta (la Berta mos dóna la nit), trajes de faena, esmorzar i cap al Parc del Segre. Allí comença, s'acaba i es fan les transicions de totes les proves.
Així doncs, dissabte al matí, unes 100 parelles prenem la sortida al Triraid, raid d'iniciació on hi ha cursa d'orientació a peu, kaiac, btt i tir amb arc.

A l'equip que formem la Maria i jo mos toca començar amb la btt (1 horeta per les rodalies de La Seu), seguir amb el kaiac (al canal olímpic del Parc) i acabar amb la cursa d'orientació a peu (1 horeta més voltant per La Seu).
Totalment novates en raids i curses d'orientació, paguem la novatada amb la btt. Comencem bé i trobem 3 fites en poc temps, però per voler arribar a una fita que estava "massa" lluny, perdem temps, opció d'altres fites i punts.
Però de tot s'en apren i ara sabem hasta posar la cadena de la bici a puesto.....
Al tornar al Parc del Segre, ràpid cap al punt de control a agafar el kaiac.
Mareta meua! que complicat! la Maria vinga a remar i fer força i el kaiac que no vol avançar.
Però poc a poc va avançant i arriba al punt de relleu. Agafo el caiac i cap avall. Sort d'això, perquè sino crec que encara estaria allà. Vaig donar tantes voltes de 360 graus que vaig acabar marejada.....
De nou, ràpid al punt de control, agafem el mapa d'orientació urbana i ..... a córrer! Aquesta prova mos va molt bé, marquem 9 de les 12 fites marcades al mapa i arribem al punt de control a temps. Sort de la Maria que va fer punts al tir amb arc (jo, per fer algun punt hagués necessitat que la diana estes més lluny. Les vaig enviar totes a la ....) i em va estirar fins que les meves forces i el meu genoll es van rebelar i va haver de córrer sola per aconseguir les 3 últimes fites. Jo anava mirant el mapa i cridant (això és lo meu).
En definitiva, vam aconseguir el que voliem, fer un raid, acabar-lo, passar un dissabte al matí entretingut i acabar amb ganes de repetir i fer-ho millor la propera vegada.

Maria, quant hi tornem???

Ah! i diumenge...... Paüls!!!! O sigui que, dutxa, dinar, cotxe i ...... cap a casa!

Apali, salut, cames i kilòmetres!

By Heura

miércoles, 12 de mayo de 2010

Cursa del Vent a Reguers

Un altre cop diumenge de dormir poc i llevar-se d’hora, i si també ens vam perdre Joaquim, tàctica d’equip ens vam fotre per uns camins anant a Reguers, guiant Carles i Curret, jo crec que ho van fer expressament, per eliminar tota tensió. Va que no arribem!

Un cop a Reguers recollida de dorsals i xips, mira si estaba tranquil, que al final del calentament, em vaig adonar que no portava ni una cosa ni l’altra. Corre pal cotxe.

Sortida, de la cursa he estat parlant amb gent de la UEC i ja avisen, reserveu que es durilla. No pot ser!!

En la línea de sortida és quan noto l’absencia, de cracks, segur que estaven tots a Pauls entrenant, jejejee, fem un grupet al davant, i Curret em dona instruccions. Tira tira i guarda-mos birra.

Sortida, surt un loco tot disparat i Ramon darrera, el Puça, l’Adria, Sastre, Narcis, Xavi Royo i jo, em dono conte que el Puça s’en va cap endavant no tinc pas intenció d’aguanta-li el ritme, però si vec que hi ha Ramon, e intento unir-me en ell, que de moment es amb qui comparteixo la velocitat de creuer en la majoria de carreres.

Un cop en Ramon ens dediquem aguantar el ritme, a les pujades anem veient el Puça, tot un exit per nosaltres, les baixades a tope i mantenint forat, tal i com m’ha avisat en Royo, el circuit es realment tècnic hi ha molta pedra solta, començem la Pujada al Farrubio, en l’inici no em marca el xip i he de fer uns quants intents Ramon ja havia marcat, vam pujar tots dos a ritme sense descansar i veient al Puça. He de dir, que Ramon marcava el ritme i a ell li dedico el Trofeu de la Pujada del Farrubio.

La pujada era dureta pero la baixada va ser espectacular amb una tartera, allí si que haguessin pogut conometrar el descens. Encarem l’ultima pujada es fa llarga i dura trams amb corda semi escalada, Ramon li costa aguantar el ritme però continuem junts un cop a la baixada, ja em deixa uns metres, i encaro els ultims kilometres de cursa pensant qui sap si encara puc arribar a veura a Puça i així va ser a l’arribada el vaig veure, descalç i amb unes llagues als peus, que jo no hagues acabat la cursa.

Felicita a tots els Extremeros per la bona cursa que van fer, a l’organització, perque si jo no em perdo es que lo circuit esta molt ben marcat, jejeee, i per l’escudella i el bon ambient que van aconseguir perque s’estava de lujo.

P.D. Extremeros no us mal acostumiu que no sempre faltaran los cracks, salut i cames.

Classificació:
1 ALBERT GINE CID 2:22:04
2 EDUARD BORDERA QUINTANA 2:22:59
3 RAMON CURTO GEIRA 2:24:36
4 NARCIS QUEROL HERRERO 2:28:17
5 XAVI ROYO CURTO 2:30:41
15 ADRIA TOMAS PERELLO 2:46:47
31 DIEGO GONZALEZ REBOLO 2:46:47
42 OSCAR GRIÑO HERNANDEZ 3:07:19
57 CARLES ANGUERA MARGALEF 3:14:48
59 JAUME ROJALS PENTINAT 3:16:15
112 EDUARD ALONSO ANGUERA 4:08:31

lunes, 3 de mayo de 2010

CURSA DE LES FONTS DE XERTA

Sí, sí, ja sé que fa més d'una setmana que hauria d'haver escrit crònica de la Cursa de les Fonts de Xerta, però que voleu una va molt liada i no he pogut escriure res.
Tampoc m'hi puc posar ara, però aqui us deixo dos fotets de Xerta que m'agraden molt:

Foto de grup (fa patxoca, patxoca) . Llàstima que falten la Maria i la Thais, que ja estaven corrent per les muntanyes de Xerta.

Foto de la familia Alonso Vidal a l'arribada.
Vaig esperar a Xavi (jejeje) per poder fer l'entrada triomfal. Que us sembla?

lunes, 19 de abril de 2010

Raid d'aventura de Gironella (COPA CATALANA)

Hola companys raidersmansandwomen Tivissa xtrem,

Pels que hi vau ser no cal que us expliqui massa cosa d'ahir, al contrari vull que m'expliqueu coses, sensacions, etc... i pel que no hi ereu doncs dir-vos que va ser un Raid molt currat per l'organització, amb molts controls canvi (moltes transicions) que el feia més atractiu. Va ser llarg i per tant s'agraia anar canviant. Ja sabeu que vam estar 10h 57min. i per tant donava per a molt. La meteo un sol radiant contrapronòstic.

Us faig 5 cèntims de la jornada: Sortida amb orientació urbana light, seguit de tram de btt sense massa desnivell per la vora del Llobregat fins a baix de la presa de la Baells. Feiem un petit trekking d'aproximació fins al caiac (+ desnivell positiu). És aqui quan mos adonem que em perdut la fitxa per balissar (ohhhhh dsastre total. I ara que?? pleguem ja o continuem?? l'organització mos diuen que balissem al llibre de ruta i que trannquils). Això ens fa desconectar del problema i tirem avant. Agafavem el caiac per les placides aigues del pantà, 5 km fins al final. Aparcat el caiac creuavem el riu amb una plataforma que haviem de moure estirant amb una corda. Un cop a l'altre costat el trekking estrella de la jornada amb tres balisses que estaven al cap de deu (1h. 40m. aprox). Ritme molt bo i sense sorpreses en l'orientació arribem tercers altra vegada al caiac. Recorregut igual al de tornada amb la prova de jumar que vam remontar un pont que sobrepassa el pantà. Després ràpel fent diana al kaiac. La maniobra la vam fer des del caiac i va ser espectacular. Remant ens van passar els Oxigen i ens vam posar 4arts.

Al trekking d'aproximació fins a la bici tornem a avançar als Montsant i als Oxigen que s'havien perdut. Sortim en bici i anem fent la goma amb els montsant que ens atrapen i que finalment tornem a avançar perque es tornen a perdre prop de Berga. Llavors vindrien les penuries. El tram de bici és llarg i exigent i ens passen els Montsant i els Oxigen no ens passen fins a la cota 1500 a dalt de tot, cosa que fa preveure que s'havien tornat a perdre. Baixem junts i quant arribem als patins decidim no fer-los pel desgast que suposava i així assegurem fer totes les balisses del trekking i la btt final. Va ser un error, doncs ens vam desgastar quasi igual doncs amb els patins t'estalviaves un tram del trekking. Aparentment semblava curt però tenia un desnivell que t'hi cagues. Tot amunt, i desprès tot avall (no me siento las piernassss). Quan acabem el trekking: SORPRESA. Tornem a anar tercers doncs els Montsant s'han encigalat i entraran fora del tall horari per fer la btt, deixant-los amb menys punts que naltros. Sense saber-ho quedavem tercers de la classificació, però encara quedava la btt que ens van fer creuar Berga i després unes quantes balisses més fins a Gironella. Els Oxigen acabaven de fer el ràpel quan vam arribar. Ens equipem i fem l'espectacular rapel des del campanar i s'ha acabat.

Finalment l'organització no ens va voler donar per bona la balissa nº1 que era la única que no vam poder justificar al perdre la fitxa. Era evident que l'haviem fet i hi havia testimonis però no es van voler mullar. De fet ens haguèssim pogut descalificar. Tot plegat vam perdre 2 punts per no fer els patins i 1 punt de la balissa nº1, i ens vam quedar amb 63 punts de 66, amb 10h. 57m. amb la bonificació 10h 15m aprox.

1ers BUFF 66p
2ons OXIGEN 66p
3ers CAMBRILS 64pts
4arts Xtrem Team Tivissa 63pts

Podem estar contents que hem fet una bona classificació i de moment contineum tercers al ranking de la Copa Catalana de Raids.

Salut i km i desnivells positius, i blablabla.............que per cert tenia 3880 de desnivell positiu!!

Lluís

martes, 23 de marzo de 2010

Calendari IRONTERRA 2010

Avui he trobat el calendari del 2010 del Circuit IRONTERRA (son triatlons categoria off-road) serà qüestiò de posas reptes!! jejeje. Aqui us detallo le dates pels qui ho vulguin provar:

13/06/2010 IRONTRAIL Illes Medes
Inscripcions i tota l'informació a: http://triatlotraillesmedesmontgri.blogspot.com/

11/09/2010 rxt IRONTERRA, Sant Carles de la Ràpita'10
El dissabte 11 d'octubre de 2010, en un mateix dia i sense moure's del Trabucador de Sant Carles de la Ràpita, us oferi'm 3 curses: 1.3 km de natació 60 km en BTT 14 km de cursa a peu Cada cursa té la seva classificació i trofeus als 3 primers i 3 primeres. També hi ha una classificació rxt i trofeus per als 5 primers i 5 primeres que finalitzin les 3 curses. Hi haurà classificacions, sense premis, per als qui facin les altres combinacions: natació més bici, natació més còrr...

25/09/2010 RXT IRONTERRA Riba-roja d'Ebre.
Torna el clàssic, 3.8km nedant, 180km BTT i 42km corrent. Amb més camins i menys asfalt, però també amb més de 3.000m de desnivell positiu a la BTT. Arrivem a la novena edició de l'RXT IRONTERRA, que al 2003 es va convertir en el primer IRONMAN off-road del món. Participació individual, sense relleus. Seran tres curses amb aquest horaris: 7h00 Natació 9h00 BTT 22h00 Cursa a peu La classificació final serà la suma de les 3 curses. Cal inscriure's a les tres.

Per mes informació visteu la web http://www.ironterra.org/

By Adrià

Apa, salut i gas a l'espardenya!!!!

lunes, 22 de marzo de 2010

Sortida per la Serra de Llaberia

Dissabte a les 8 del mati havíem quedat al camp de futbol un comando extremero per anar a pegar una volta per la Serra de Llaberia. El grup estava format per Olesa, Gonzalo, Joaquim, els germans Alonsos Xavi i Eduard, la Thais i jo mateix.

A les 8:30 aproximadament arribàvem al poble de Llaberia( 680 metres) on varem deixar el cotxes. Vam emprendre la ruta a ritme suau direcció la Miranda (912 metres) per la pista forestal que arriba fins el radar meteorològic. Vam baixar per un corriol molt divertit i empinat que passa per dins d'una obaga molt frondosa fins arribar al Coll del Guix (626 metres). Ens desviem a la dreta pel camí forestal (GR7) direcció la població de Colldejou, que des d’aquí vam deixar la pista per continuar per la sendera direcció l'Argentera i uns quants kilòmetres mes endavant agafem a ma esquerra la sendera que puja cap a la Mola de Coll de Jou GR-92 (em sembla), aquesta sendera pujava per una espectacular tartera fins arribar dalt al altiplà de la Mola (914 metres). Des d’aquí varem contemplar de les vistes que ens ofereix aquest lloc ja que el dia no acompanyava massa, hi havia molt poca visibilitat, no tant sols es veia el Montsant. En fi i tindrem que tornar un altre dia. Desprès de tot això vam donar tota la volta a la Mola fins arribar a la sendera que baixava al Coll del Guix novament, girem a la dreta agafant la pista direcció Falset i uns quilometres mes endavant agafaríem la sendera que puja per la Portella dirigint-nos finalment a Llaberia.

Al final unes 3 horetes 17,5 Kms i uns 1000 metres positius de desnivell aproximadament. Bona curtida per un cap de setmana sense curses.

Deixo unes quantes fotos fetes amb el movil...







By Adrià

sábado, 20 de marzo de 2010

Pujada a la Foradada 2010

Diumenge al matí aquest cop si que he dormit fins que ha sonat el despertador 5:15 auuu, un bon esmorzar ric de tot, jjjeejeee una trobada al 2000 i un altra a Rasquera i una colla d’extremeros matinadors, cap a Sant Carles de la Ràpita que és una de les curses més matineres en quant a sortida.


Un cop allà baix, a buscar els dorsals reunió foto de grup, i sense temps per res més sortida, com sempre sortim fort per no mirar de trobar embussos desprès a la pujada a la foradada, perquè allí estaràs molt rato amb els que portis davant per sort davant meu només hi ha el grup cap davanter i no provoquen embussos i puc anar al cent per cent, l’únic problema es que casi no et donen temps per mirar ni el paisatge, he d’aprofitar els avituallaments per ficar-me de cara al delta i mirar per damunt del got de l’aigua, un cop passada la forada baixada ràpida fins al Coco Jordi, i desprès pugem fins al Matarredona, per on l’any passat havíem baixat i el camí era més curt, es clar cara avall s’acaba abans jjj, ja estem un grupet de cuatre o cinc, amb Nicolae 42ypico i Xavi Royo UEC, que no permeten baixar el ritme a meitat carrera començo a estar un mica cansat però la veritat es que els senders son estrets i et fan estar amb tots els sentits a ver on fiques el peu, alguns cops deixo una mica de distancia per poder mirar millor on xafo, i de pujada vaig tirant en força em trobo còmode i s’ha d’aprofitar, un cop arribat a l’asfalt un pensa que ja esta molt aprop de l’arribada i imprimeixo un ritme bestial i primer vaig avançant gent que resultant de la marxa però més tard tinc sort i vaig avançant companys que s’han fet mal i prou valents son d’acabar, gent que ja els hi falla les forces, desprès d’un tomb excessiu pels voltants de Sant Carlos, la platja, nomes de tocar l’arena ja sem fonent les cames i es que no puc més estic per caminar, vaig clavadet però falta poc, m’avança l’Adolf, pues adéu, i arribada a esperar als companys, que som uns quants i algun dia ens tocarà el pernil.



Acte seguit comença la recuperació barra lliure musclos galeres, comentant la jugada amb tots i desprès un dinaret a Sant Carlos, ortigues xipirons, navalles, una mica de tot.


P.D. Alguna Cursa hem de mirar d’anar-hi tots i desprès fer dinar de família.








By Toneto

miércoles, 17 de marzo de 2010

Convocatòria equipació tècnica XTT

Es convoca a tots els socis que estiguin interessats amb adquirir la nova equipació. Aquest divendres 19 a les 22 :00 hores a la BIBLIOTECA es farà la tanda per provar-se (tria de talles) la camiseta tècnica, pantalons curts i malles. D’aquí sortirà la comanda total per aquesta temporada. Per aquest motiu es demanaria la màxima assistència possible dels interessats.

En breu també rebreu un correu electrònic d’aquesta convocatòria.

Gracies i fins aquest divendres.

Salut i cames!!
By Adrià

martes, 9 de marzo de 2010

SALOMON XM DUATHLON SERIES BY BUFF

Hola esparracats de la muntanya!!!! (també inclou a les esparracades, eh!! jejeje)

Ja tenim aquí el calendari del campionat de duatlons d'alta muntanya, Salomon XM Duathlon Series By Buff. Aquest any la població d'Espot serà la novetat destacada, des d'on es donarà el tret de sortida al campionat el 3 de juliol. La següent, es celebrarà a la comarca del Ripollès concretament a la població de Vilallonga de Ter el 5 de Setembre i per finalitzar el campionat, és celebrarà el mitic Duatló de Nuria el 26 de Setembre.

Aquests dualtons estan estructurats de tal manera, que el primer tram es amb BTT, el segon tram es a RUN i l’últim es amb BTT. A destacar que les tres proves del campionat tenen la mateixa estructura de competició, BTT+RUN+BTT. Tot això transcorre pels millors paratges dels Pirineus coronant la cota del 3000 metres d’altitud.

Des d’aquí us vull animar a participar alguna d'aquestes proves per gaudir de noves experiències y reptes personal, com completar tot un Duatló d'Alta Muntanya.


By Adrià
Sabata plana arran de pedal i gaaaaas!!!!


Informació extreta http://www.ocisport.net/

lunes, 1 de marzo de 2010

EL RETORN de TO, TONE-TO

Sol cal mirar “los altos mandos” de La Cameta Coixa per saber que aquesta cursa prometia, així q l’Eduard i una sevidora vam decidir tornar a les curses el dia de la Cameta. Pot ser perquè sé lo que ens ha costat, potser per totes les vegades que ens hem trobat i el primer que hem fet és preguntar-nos per les nostres respectives cames…la seva tornada em feia especial il·lusió, i no sóc jo sola qui sabia que no fallaria!

El meu primer i únic objectiu d’aquesta cursa era acabar-la i acabar-la bé, però tan aviat com va sonar el botzinasssssso, la meva ment va fer un “clec” i tots els meus pensaments conservadors se’n van anar a pastar fang. Les meves cames tiraven més de lo normal, i a mi em feia gràcia perquè sabia que aquell ritme no l’aguantaria, però les ganes de correr no em deixaven afluixar. Per dins m’anava rient, pensant “jaja a veure quan rato aguanto per aquí davant”. Vaig enllaçar aquest riure amb el següent, provocat per l’avituallament de Torres&Cia, tremendos! I després si que sí, pujada, marxa curta i pim pam a sumar km. Així vaig arribar fins l’Espelta, on la seva espenteta em va ajudar a seguir pujant i a començar amb les baixades tècniques, on m’ho vaig passar pipa! De nou, per dins anava pensant “ai ai ai que faré recte en algun tomb”. Segur que si m’hagués vist l’Adrià s’hauria ficat les mans al cap de veurem volar d’aquella manera jaja. La veritat és que recte no vaig fer, però un marxista de 2x2 no va ser a temps d’apartar-se i me’l vaig menjar amb patates. Ell va alucinar i jo no vaig poder aguantar el riure.

Finalment vaig arribar a l’última pujada, on vaig acabar de cremar l’última carbonilla que em quedava. M’havia passat l’avituallament per alt, perquè la massificació de la marxa tenia acaparada la zona i ni tan sols es veia la taula, així que vaig decidir tirar: primera i amunt!

Per la meva sorpresa no tan sols vaig complir el meu objectiu sinó que a més a més em van deixar pujar al podi. (Ale, puntets a la saca!) Felicitar a McDidac, al Benaiges i a tots els qui estan darrera la Cameta Coixa, per tota la feina feta i per la bona organització. Impecable senyalització, immillorable festassa. Com se nota que aquests van rodats! Mireu si són fins que fins i tot els tancacurses eren de caché! ;)

Salut i cames,

By Thais

martes, 16 de febrero de 2010

La cosa fa patxoca. Projecte XTT v2010

Bueno desprès d'haver participat a les 2 primeres curses del Circuit de les Terres de l'Ebre, Benifallet i Ginestar.
Aquesta ultima, el projecte Extrem Team Tivissa ja comença agafar forma i força!!! Com diria Pep Guardiola " fa patxoca ". on no???

Ara ens toca anar a Miravet!!! Que de ben segur que gaudirem d'una gran festa i haver si podem recollir un grapat de punts més i pot ser el pernil jejeje, no Maria?? jejeje

I per una altra banda us deixo d’informació rebuda de les "Trekorientacio" que organitzen els de Dracactiu (http://www.trekorientacio.com/):

Estimats Trekers!
Us informem que ja tenim les dates per les trekos d'aquest nou any!!
El 25 d'abril el Bosc de Poblet tornarà a ser el lloc de trobada de tots els fans de la Treko, que també podran gaudir de nou de la Treko Bellmunt i Almenara al setembre!
En breu obrirem les llistes d'inscripcions per la primera prova i us farem arribar tota la informació i novetats, però ja podeu començar a guardar la data a les vostres agendes!!

Ens veiem aviat!!

Organització de la Trekorientació a la Ruta del Cister 2010

Jo personalment penso que es una molt bona opció per iniciar-te amb el tema d'orientació, estan molt bé n'hi ha per tots els nivells. Fa dos anys la Thais i jo hi varem participar, i mos ho varem passar molt bé. Haver si aquest any hi tornem... bueno tindrem que mirar el calendari. jeje No dubteu en provar-ho!!


Salut i cames, "Piensa en verde"

By Adrià